dijous, 25 de febrer del 2016

El pas del temps

A la matèria de dibuix artístic estem tocant diferents registres de manera que es pugui arribar a final de curs dominant l’osquestra. En aquest article us mostrarem la segona fase del treball Quan les línies són temps, una aproximació poc conceptual a la sèrie d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Miró. La primera part del treball es pot veure visitant aquest enllaç.
El treball final consisteix en una sèrie de dibuixos en format 50×70 i amb tècnica seca a partir de recursos amb els quals es pot mostrar el pas del temps en un dibuix.
Aquestes obres tenen com a centre un dels motius exemplificats al document de recerca inicial.
Alguns dels recursos estudiats són:
  • La pintura narrativa: simultaneïtat de moments (per exemple el quadre “San Antonio y San Pablo”comentat per Max en el blog sobre el còmic “Vapor”). També el cas del “Entierro del conde de Orgaz” de El Greco.
  • L’art cubista (Picasso analític, Picasso sintètic, el Marcel Duchamp del “Nus descendant l’ecalier”).
  • L’art futurista.
  • El constructivisme rus.
  • L’art conceptual (per exemple en l’obra de Lawrence Wiener o el mateix Joan Miró).
  • Fotografia científica (estudi de materials amb fotografia d’alta velocitat).
  • Els diagrames de fletxes i altres recursos de les il·lustracions científiques.
  • Els recursos gràfics del còmic.
  • El món de les superposicions i transparències.
A més de l’esforç de recerca el treball final va aconseguir una gran coherència dels llenguatges expressius. També en relació a la temàtica de la proposta final i amb al procés seguit.