dimarts, 9 de febrer del 2016

"After S.Hultén" comentaris de l'Institut Bellvitge

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Bellvitge vam visitar el passat 13 de gener la Fundació Miró.
Potser la part més impactant, per novedosa, i perquè va crear moltes preguntes i incògnites en els alumnes, va ser la visita a l’espai 13 i la obra de la Sofia Hultén.
Per això, després de comentar les obres a l’aula, alguns dels grups de treball han fet un seguit de reflexions al voltant de les obres de la artista.





Som BAHM, i a nosaltres de l’exposició ens van cridar l’atenció els objectes modificats. Ja vam parlar allà mateix de la idea de col·locar-los directament al terra, treure’ls del pedestal. Però es què amb la modificació que han patit han perdut totalment la seva funció. Carretons que poden anar cap a tot arreu i que no van enlloc. Quina funció tenen ara? Això ens lliga amb els vídeos. Accions que no porten enlloc.
Treure per tornar a posar, ja siguin els objectes dels containers, o les sabates trobades al carrer.

4imagine també ens decantem pels carretons. I ens va venir una idea clau. Aquesta gira al voltant de les diferències de l’individu, dels diferents camins, de les diferents opcions, que finalment no van a parar enlloc. Cada roda mira cap a un lloc diferent que finalment no ens durà enlloc.



A Android Corner ens va cridar l’atenció el vídeo del contenidor. En aquest vídeo es veu a l’artista recollint de dins d’un contenidor objectes, modificant-los i introduint-los de nou en el contenidor.
Ens crida l’atenció l’acció repetitiva, de reciclatge sense ser-ho, com de cicle etern..
Personalment ens fa pensar en el propi reciclatge de l’art actual. Ens fa pensar en la idea d’apropiació d’alguna cosa ja feta, per modificar-la i tornar-la a presentar com a actual. Però després tornarà a patir el mateix procés. Pensem en la moda i la seva reinvenció basada sempre en tendències passades. I en el cicle infinit que això representa. 



A nosaltres, Wild Light, ens va cridar l’atenció el vídeo de les sabates. En aquest vídeo veiem a una persona, en aquest cas, la pròpia artista, caminant i de tant en tant aturant-se per canviar-se de sabates. Totes les sabates estaven desgastades, eren usades. A més podem intuir diferents mides.
Vam escollir aquesta peça perquè en un principi no la vam entendre. Però poc a poc, donant-li voltes vam veure que segurament  parlava sobre l’ús de les coses. Sobre donar-li un segon ús als objectes. Dels canvis, i dels objectes amb història prèvia. Aleshores, nosaltres interpretem d’aquest primer vídeo que a la vida tot va canviant i que tot té una història prèvia.




L'encre noir,  La persiana (Reality plural): Era una peça molt curiosa. Una persiana metàl·lica al centre de l’espai 13, de manera que dividia la sala en dos espais.. Cridava l’atenció ja que tenia unes dimensions grans en comparació amb la resta d’objectes de la sala.
Pensem que es relaciona amb la resta d’objectes de la sala, ja que també és un objecte amb la seva biografia,  tots són objectes reciclats, l’autora els hi dóna una segona vida.
El tema de les obres era les línies són temps.  En aquesta obra les petjades de la gent al llarg del temps han deixat marques (graffitis), la persiana s’ha anat modificant amb el pas del temps. Després l’artista ha desordenat aquestes petjades.