dimarts, 22 de desembre de 2015

Objectes amb possibilitats d'històries múltiples; Sofia Hultén

El treball de Sofia Hultén suposa una experimentació en el camp de la narrativa amb tot allò que ens trobem en el nostre dia a dia. Objectes que inicialment poden ser sabates, cadenes, carretilles o persianes es converteixen en detonants per a l'especulació sobre el sentit de la nostra relació amb el que ens envolta.

En la multiplicitat de capes de possible informació es troba també bona part de la definició d'un objecte. Encara que parlem d'informació emocional o de lectures laterals. L'exposició de Sofia Hultén suposa una pausa per a una sèrie d'objectes i una possibilitat per observar-ne els seus diversos moments.

Amb aquesta exposició tanquem l'any i amb ella començarem el 2016, just tornats de la nostra pausa nadalenca i en companyia de molts de vosaltres.

 

El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio.


Cuarto año de nuestra colaboración con la Fundació Mirò. Estos nuevos alumnos tienen tela. En la estupenda presentación por parte de MCarmen y Montse, los alumnos entraron en el berenjenal del concepto. Qué lío. ¿Qué es la medida y el peso? ¿Qué son las lentejas? ¿Qué la lupa? ¿Y la agenda? Fue divertido asistir a los trabalenguas, a los razonamientos laberínticos o con vueltas en círculo, a los barullos conceptuales, a las lentejas como semilla, crecimiento, y sobre todo, alimento. La creación como alimento (aunque el arte no dé de comer): esto todos podemos entenderlo.
El misterio de la creación artística, aunque asomando aún en ciernes, o aunque su sentido profundo aún no puede alcanzarles (o aunque nunca les alcance), ya campea por encima de sus cabezas, imponiendo su desconcierto. No es hablar de política, ni de economía, ni propiamente de nada en concreto. Las ideas, por ejemplo, son para que surja un dibujo, una obra… ¿pero para qué está el dibujo? ¿Para qué la obra? ¿Qué descubre ésta? ¿A qué se refiere? Si es buena, si es profunda, es, ante todo, misteriosa. Ya deja de ser una idea, deja de ser “sentimiento”, deja incluso de expresar nada, porque se adentra en un territorio intangible.
Pero mientras tanto está el lío. Obligar a los alumnos a pensar, opinar y redactar, es situarlos, sin duda por primera vez, ante la Teoría del Arte, con mayúsculas. Y los intentos son por ahora, los más, divertidos, ingenuos, algunos muy equilibrados, ninguno pretencioso.
Una primera aproximación a través del kit, y una primera presentación de nuestros cuatro clásicos, los grupos con el nombre de siempre, y con componentes nuevos, substituyéndose unos a otros, tan parecidos todos y tan distintos… ¿qué dirían ahora sobre los diferentes elementos del kit aquellos alumnos, ex alumnos  que estuvieron contemplándolo junto a nosotros hace ya cuatro años, y que a saber ahora por dónde andan?

Lorenzo Ariza



Grupo GYMP : 

-El jueves día tres  de Diciembre, organizamos una bienvenida para recibir a los miembros de la fundación Miró, con la función de presentarnos el proyecto e iniciar un debate interactivo, con la ayuda de una serie de objetos, repartidos entre nosotros.

Cada uno extrajo una conclusión sobre lo que pretendía enseñar el objeto, todos bajo el tema en general de “les idees”. Llegaron a aparecer conceptos y discusiones que jamás nos habíamos planteado, sobre cómo hay que organizar, repartir, elegir, desarrollar, e incluso medir. Todo indicaba que a la hora de desarrollar una idea, hay muchos factores que tener en cuenta antes de la ejecución de la obra.

También hablamos sobre el proyecto que se lleva a cabo en el “Espai 13” y todo aquello que puede generarse acerca del tema principal, que en este caso es “Cuando las líneas son tiempo”

Llama mucho la atención que de primeras parecíamos un grupo callado, pero  acabamos exprimiendo nuestras opiniones para crear una buena diversidad de pensamientos cada cual más interesante.

Diego Prieto

Lorenzo: buen, simpático y esforzado Introitus.


 -El azar: los elementos aleatorios que nos podemos encontrar a lo largo del día nos pueden dar ideas para la creación de obras, también en la propia creación de una obra se pueden cometer fallos o pueden ocurrir sucesos de los cuales pueden surgir nuevas obras.

La charla me gustó, fue entretenida y estuvo muy bien cómo las dos representantes de la Fundació Mirò nos daban paso para que nosotros expusiésemos y expresásemos nuestras ideas y puntos de vista.

Arturo Arjona
El profesor: ummmm

Grupo SORBITOS:

-Realmente no tengo ni idea por dónde empezar. Supongo que así se siente un artista cuando tiene que pensar en qué hacer, perdido. Y es que perderse en un mar lleno de opciones es muy fácil. Nunca sabes que corriente es la mejor solución y aunque tienes una idea muy clara en la mente, al intentar sacarla a la superficie todo se puede volver un poco borroso. ¿Y si nada es lo que parece? ¿Y si el destino quiso que tu idea se distorsionara? ¿Está mal sólo porque es diferente a lo que tú tenías pensado? Yo creo que la vida es un juego de cartas. A veces se gana y otras se pierde, pero siempre tienes el comodín. Esa carta aislada, que si eres inteligente, sabrás utilizarla para poder encontrar otras formas de ganar. La vida es un juego de cartas, sí, pero debes aprender a utilizar bien las tuyas. No tengo ni idea por dónde empezar, pero si se dónde quiero acabar. Así que con esta filosofía de vida, con esta forma de pensar, soy de los que creen que se puede salir a la superficie, soy de los que aunque todo se vea borroso sabrá aprovechar su comodín para llegar a la meta.
Ana Hoyos
El profesor: ¡Ooooooohhhh!

           -“Per començar a cultivar”. Toda obra tiene un inicio pequeño para llegar a ser una gran obra. Observando el punto de vista de mis compañeros, pensé en que las lentejas podrían ser el subsistir del artista, ya que  serían el manjar que éste consigue a través del arte. También, dada la cantidad de lentejas que había en la bolsa, se podría pensar en el “Brain Storming” que todo artista tiene al empezar una obra.
Óscar Pelegrín
El profesor: ¿Te refieres a la comida de verdad o al alimento del alma? Lluvia de ideas y lluvia de lentejas. Simpático aunque escaso.   


Grupo TAKING TEAM  
 
-Entre tants aspectes essencials està “trobar la paraula adequada”, que jo crec que és un dels més importants.
Trobar la paraula adequada vol dir escollir el nom que rep la nostra obra , és molt important el nom que rep. Es pot guiar per el seu contingut, però a cada persona li pot semblar diferents coses, no tothom veiem el mateix.
Jennifer Gómez
El profesor: Entonces estaría bien que cada cual le pusiera un nombre diferente, ¿eh?


-Capturar el moment. Es podria dir, que si veus alguna cosa que t’inspira, pots fer-l’hi una foto, o també, has de pensar en la manera de veure les coses. De moment no et pot agradar, no et pot inspirar, però pot ser dintre d’uns anys, o també podria ser dies, si que dóna un resultat.
O com mirem les coses... com les persones que porten ulleres, sense elles no veuen bé o veuen diferent, amb dificultat, i per això les necessiten.
I referint-nos a l’objecte o obra, podríem estar parlant d’un quadre, d’una escultura de qualsevol material, etc. Realment podria ser qualsevol cosa, ja que cada artista treballa millor o més còmode amb una material en concret o amb una manera de treballar. 

Nerea Carayol 
El professor: simple però precís, amb ulleres metafòriques.
 
 
 

Institut Bellvitge



El passat dijous vam conèixer als alumnes de l'Institut de Bellvitge i la seva classe, plena de cavallets i estàtues ben conegudes com La Venus de Milo. Va ser un entorn interessant per desplegar el nostre kit d'art contemporani i parlar del procés de creació.

La primera observació va ser constatar les grans diferències entre la sala de l'Espai 13 i la seva aula. Una de les característiques que més van cridar l'atenció va ser descobrir que, l'espai expositiu pot ser alterat, pintat, dividit... en definitiva, canviat, pels artistes que en ell exposen.

El nostre punt de partida va ser tancat per una diana etiquetada "Per afinar la punteria de les idees" ...i amb elles els vam deixar treballant, alimentant-les per fer-les créixer.



dijous, 17 de desembre de 2015

Comencem a treballar en grup aprofitant la visita de la Fundació Miró al nostre centre

Ens han tornat a visitar des del departament de pedagogia de la Fundació Miró. Per quart any, participarem al projecte MMS. 
Durant tot aquest curs el grup de primer de batxillerat d’arts del Broggi desenvoluparem un projecte d’aproximació a l’art contemporani dins de la matèria de Dibuix artístic.
En aquesta primera sessió hem treballat amb la Mari Carmen G. Mahedero. Enguany hem intentat començar d’una manera diferent. Hem aprofitat per començar a funcionar en grup a partir de tècniques i maneres de fer triades pels propis alumnes.
Hem pogut comprovar que sota pressió tenim alumnes que responen. Com podeu veure, l’ambient era molt participatiu.
S’han destapat capacitats relacionades amb molts talents: organitzadors, dinamitzadors, líders, documentalistes…
Al final de la sessió els alumnes van presentar les seves idees de manera sintètica.
Esperem treballar a partir de les idees que han aparegut després de les vacances de Nadal. 

dissabte, 5 de desembre de 2015

Visitem el Ramón Berenguer IV de Santa Coloma de Gramanet

Aquest dijous hem tingut la sort de conèixer als alumnes del Ramón Berenguer IV. En arribar, vam ser convidades a pasta fullada farcida de xocolata, croissants, palmeres i tot un seguit de pastissos, al voltant de la mateixa taula on desplegaríem el nostre kit. Indiscutiblement, començaven amb energia la sessió amb ganes de "Observar el món per alimentar la idea" i concebre "L'Espai 13 com llenç blanc". Entre elucubracions al voltant de la mesura, l'atzar i "l'obra com a captura d'un moment" un dels alumnes va concloure que tot plegat, el MMS i l'Institut, li havia permet apropar-se a l'art "El año pasado no tenía ni idea y todo esto ha sido como ponerme una lupa". I.... és que... continuarem mirant-ho tot amb més detall.

Moltes gràcies per aquest insuperable esmorzar!



 Us demanem perdó ...els mòbils que teníem pel voltant no han capturat l'instant igual que vosaltres el temps de l'art.

Davant Ruben Grilo




El passat divendres, amb els alumnes del Consell de Cent, vam fer el primer apropament al cicle que ens acompanya aquest any, de la mà de l'exposició d'en Rubén Grilo. És complicat escalfar-se en la buidor de la sala, tot i així plena de so, però a poc a poc, amb el pas del temps, asseguts al centre de l'espai i envoltats per tots aquells elements, vam anar esbrinant l'obra. Tot i que la primera ullada va explorar els motllos de xocolata color pastel, sense dubte va ser el so el que va cridar la nostra atenció. Vam marxar intentant fer dialogar aquest amb les bombetes desiguals, amb caps plens de preguntes que intentarem esclarir.



dimarts, 1 de desembre de 2015

Benvinguda al Consell de Cent


Avui ens han vingut a visitar la Montse i la MCarmen de la Fundació Miró, per presentar-nos el projecte MMS, en ell tot l’alumnat de l’artístic hi tindrem molt a dir i molt a fer. L’MMS amb el seu Espai 13, ens acompanyarà al llarg del curs per tal de fer-nos reflexionar a partir de les seves exposicions temporals.

Amb aquest objectiu, ens han portat una manta de feltre plena amb un kit d’objectes que busquen fer-nos reflexionar sobre la creació d’obres d’art, en moltes de les seves vessants, com per exemple: Què és més important la idea o la forma a l’hora de crear? Cal registrar el procés entenen que ja és obra o només fixar-se en l’obra final? De què s’enriqueix l’artista? L’artista és una persona o podria ser un col·lectiu? L’obra que fa l’artista és per ell/a, o pels públic ? Quin és el paper del comissari? L’error és quelcom negatiu? La documentació és riquesa? Una acció és art? L’art pot ser efímer? … portant-nos a reflexionar sobre el temps i d’aquí el títol d’aquest comissionat: Quan les línies són temps.

El programa, treballarà sobre: Idees / Formes / Exhibició (presentació) / Artista
En acabar, s’ha repartit un fantàstic carnet personalitzat que permetrà entrar a la Fundació Miró, tantes vegades com es vulgui per alumne durant un any. Moltes gràcies a les persones que ho han fet possible.